Psicologia infantil i adolescent

D’entrada pensàvem que ens en podríem ensortir sense ajuda externa, però nosaltres necessitàvem pautes per saber com acompanyar-los i entendre el seu procés (i el nostre!), i ells requerien un espai on poder-se expressar i on poguessin brollar totes les seves pors. La Nerea és aquest espai. Dolça amb els nens, els hi ofereix un lloc on a través dels jocs, expressar-se. Ells l’adoren des del primer dia.

Ens trobàvem que el nostre fill tenia dificultats per autorregular les seves emocions, amb una molt baixa capacitat de tolerar les frustracions. Per la seva edat ens preocupava perquè començava a ser dissonant amb el grup i no enteníem per què passava això.

Darrere d’aquestes conductes del nostre fill hi havia molt patiment, moltes pors, una autoestima molt baixa…i a partir del treball amb la Nerea, cada dia el veiem més segur, més tranquil i més feliç… com a pares això no té preu.

Nerea ens ha ajudat a trobar eines en les situacions que les necessitem, i també a l’escola. Vull ressaltar en aquest sentit la seva gran labor traslladant a l’escola les especificitats de l’alumnat adoptat i recomanacions i eines per als tutors També són més que recomanables les xerrades o tallers que imparteix sobre diferents temàtiques en adopció.

Als 4 anys d’en Pau estàvem molt preocupats: el nen mostrava conductes disruptives a l’escola, desafiants amb nosaltres, pegava els altres infants, deia moltes mentides, prenia coses dels companys, etc. Ja no quedàvem amb amics per evitar conflictes. A nosaltres ens desafiava i pegava. Pensàvem que podíem reconduir la situació pel nostre compte, però la conducta desafiant es mantenia, i el malestar a casa era massa freqüent. Ens van recomanar la Nerea i ha estat una gran sort trobar aquesta professional: Primer va formar-nos en sobre què és el trastorn de vincle en un infant. Vam començar a canviar la mirada enfront el nostre fill, i poc a poc en Pau va començar a canviar. El nen ha començat a autoregular-se i a controlar els impulsos. Han disminuït molt els conflictes a l’escola i amb nosaltres, com a pares, la conducta no és desafiant com a norma, només en situacions puntuals (símptoma de quan ell no està bé). El millor d’aquest procés és haver guanyat en tranquil·litat a casa, canviar la mirada cap al nostre fill, i poder-lo ajudar en el seu desenvolupament emocional.