És un plaer saludar-te! Si vols conèixer una mica més la meva trajectòria i el meu treball, te l’explico amb més detall a continuació.
Sóc psicòloga experta en Psicologia clínica per la Universitat Autònoma de Barcelona i treballo com a psicòloga sanitària a A Coruña i Barcelona. Estic col·legiada pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (núm. 18733) i certificada pel Departament de Salut de Generalitat de Catalunya com a psicòloga general sanitària.
Al llarg de la meva experiència com a professional, m’he especialitzat en psicopatologia clínica infantojuvenil, psicologia d’adults i traumateràpia. També tinc formació especialitzada en emergències i en l’elaboració de situacions traumàtiques. M’he format en diverses orientacions psicològiques, la qual cosa m’ha ajudat a tenir una visió integradora de la psicologia i una concepció de la persona des d’una perspectiva sistèmica i global.
Treballo en l’àmbit clínic, oferint psicologia a A Coruña especialitzada per a nens, adolescents i adults. Realitzo acompanyament terapèutic especialitzat en adopció i acolliment familiar. Ofereixo teràpia específica per a l’elaboració de situacions traumàtiques.
L’experiència m’ha reafirmat en la necessitat de treballar de manera sistèmica i posant una mirada especialment en l’aferrament, ja que és des de la vinculació afectiva i les relacions interpersonals sanes des d’on podem generar canvis i potenciar els recursos personals de resiliència.
A part de l’atenció psicològica, realitzo supervisions a altres professionals de salut mental i institucions relacionades amb la infància en contextos de vulnerabilitat.
Treballo també en coordinació amb l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) i amb diferents institucions col·laboradores d’integració familiar (ICIF) acompanyant menors en acolliment familiar.
Paral·lelament, col·laboro com a docent en diferents entitats com la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en el Màster Universitari en Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d’Intervenció, i a la Fundació Pere Tarrés oferint diferents formacions vinculades a la infància.
Em sembla imprescindible un treball conjunt amb les famílies. Per això col·laboro activament amb associacions de famílies adoptives com MANAIA(Asociación Galega de Adopción e Acollemento), AFNE (Associació de Famílies de Nens i Nenes d’Etiòpia) i IMA (Amics dels Infants del Marroc). Genero espais de comunicació i formació per a afavorir i potenciar els recursos positius de les famílies.
Considero que la formació continuada és un element imprescindible per a oferir les tècniques i el coneixement més actualitzat. Per això, continuo formant-me a través de cursos d’especialització, supervisions i congressos dins de la meva especialitat.
Finalment, voldria mostrar el meu agraïment a totes les persones i famílies que han confiat en mi per a acompanyar-los en algun moment de la seva vida. Gràcies a elles i al que hem compartit, he pogut continuar aprenent i treballant en allò que tant m’agrada.
“Als 4 anys d’en Pau estàvem molt preocupats: el nen mostrava conductes disruptives a l’escola, desafiants amb nosaltres, pegava els altres infants, deia moltes mentides, prenia coses dels companys, etc. Ja no quedàvem amb amics per evitar conflictes. A nosaltres ens desafiava i pegava. Pensàvem que podíem reconduir la situació pel nostre compte, però la conducta desafiant es mantenia, i el malestar a casa era massa freqüent. Ens van recomanar la Nerea i ha estat una gran sort trobar aquesta professional: Primer va formar-nos en sobre què és el trastorn de vincle en un infant.
Vam començar a canviar la mirada enfront el nostre fill, i poc a poc en Pau va començar a canviar. El nen ha començat a autoregular-se i a controlar els impulsos. Han disminuït molt els conflictes a l’escola i amb nosaltres, com a pares, la conducta no és desafiant com a norma, només en situacions puntuals (símptoma de quan ell no està bé). El millor d’aquest procés és haver guanyat en tranquil·litat a casa, canviar la mirada cap al nostre fill, i poder-lo ajudar en el seu desenvolupament emocional.
“L’evolució en un any ha estat molt positiva i una bona part, a banda de la metodologia, ha estat treballar en un ambient on el nostre fill s’ha sentit còmode, se li donava confiança i es podia expressar mitjançant el joc. La millor prova és que ell mai ha dit que no hi volia anar.”
“D’entrada pensàvem que ens en podríem ensortir sense ajuda externa, però nosaltres necessitàvem pautes per saber com acompanyar-los i entendre el seu procés (i el nostre!), i ells requerien un espai on poder-se expressar i on poguessin brollar totes les seves pors. La Nerea és aquest espai. Dolça amb els nens, els hi ofereix un lloc on a través dels jocs, expressar-se. Ells l’adoren des del primer dia. Els hi dóna confiança i s’hi senten tranquils i segurs. En un any, hem passat de tenir un fill amb un gran rebuig cap a la figura de la mare i que es mostrava sempre enfadat, a un nen rialler i molt, molt afectuós. A més ara comença a saber posar paraules al què sent, i això és un avanç grandiós. I la nostra filla ja no té malsons, només en dies puntuals, i està tan feliç! Seguim avançant amb la Nerea en el seu procés intern.”
“Ens trobàvem que el nostre fill tenia dificultats per autorregular les seves emocions, amb una molt baixa capacitat de tolerar les frustracions. Per la seva edat ens preocupava perquè començava a ser dissonant amb el grup i no enteníem per què passava això.
Darrere d’aquestes conductes del nostre fill hi havia molt patiment, moltes pors, una autoestima molt baixa…i a partir del treball amb la Nerea, cada dia el veiem més segur, més tranquil i més feliç…com a pares això no té preu.”
“Nerea ens ha ajudat a trobar eines en les situacions que les necessitem, i també a l’escola. Vull ressaltar en aquest sentit la seva gran labor traslladant a l’escola les especificitats de l’alumnat adoptat i recomanacions i eines per als tutors També són més que recomanables les xerrades o tallers que imparteix sobre diferents temàtiques en adopció.”
